Descripció

El concert de Lluís Llach ho peta a TV3: 754.000 espectadors!!

« És molt important fer passar els meus sentiments o conviccions. És un món interior amb una comunicació molt forta. A la meva vida personal vaig molt de veritat », Lluís Llach.

Vaig mirar el concert d'en Lluís Llach al Palau Sant Jordi del 18 de desembre de 2021 que va fer per recollir fons pel « Debat Constituent », un procés participatiu transversal, inclusiu i plural per establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya.

Aquest concert em va agradar moltíssim. Vaig pensar primer, com és que aquest home hagi deixat de cantar. En Lluís Llach té molta energia i encare té bona veu. Després em va confirmar que Lluís Llach és una persona honesta que no hi té res a guanyar, les seves interpretacions són molt honestes i es veu que ho dona tot. Em va reconciliar amb aquest procés d'autodeterminació del poble de Catalunya que ha estat tan malbaratat pels polítics.

A continuació podreu llegir trossos d'una entrevista que va fer i vídeos del concert.

 

Som un país de capelletes

 

« No només som un país petit amb un mercat petit i sense un estat que ens protegeixi, sinó que a més, ja està establert en política: qui ha de rebre sempre és la cultura, quan una gran part de la pervivència política passa a través d’ella. I val més que ho diguem: som un país de capelletes, en què ens mosseguem els uns als altres perquè ens costa molt trobar un espai on viure i poder realitzar la feina de cadascú. I és veritat que contra algú sempre es lluita millor. »

 

Em pesa de ser Lluís Llach

 

« He anat al Senegal només per això. Vaig deixar de cantar amb l’esperança que el nom es fes petit, petit, petit fins a desaparèixer. I al cap de cinc anys veia que no passava i me’n vaig anar al Senegal: allà no era ni el Lluís, era el Lís, perquè no ho saben pronunciar. »

 

L’estaca es deia La columna. 

 

« A la Maria Aurèlia Capmany jo no li agradava gens, i L’estaca no la sabia acabar, i l’Espinàs em va dir ves amb l’Aurèlia que t’ajudarà. I em tremolaven les cames, tenia dinou anys. Vaig trucar al timbre, va baixar i van aparèixer els seus ulls: “Passa, nen!”. Collons, quina generositat: d’un tio que no t’agrada, però que un amic et diu que li facis cas i el reps a casa teva, i perds hores i dos o tres dies. I no per res, perquè ella no ho va dir mai que m’havia ajudat, ho he dit jo perquè si no, no s’hauria sabut. L’estaca es deia La columna. I ella tenia una tècnica molt maca: no t’escrivia la paraula, te la feia deduir: “Nen, no et sembla que potser hi ha una altra manera de dir-ho?” »

(Entre cometes, entrevista de Gemma Ventura Farré a Lluis Llach )

 

 

La Gallineta interpretada per Llamp te Frigui (Catalunya Nord)

La gallineta   La gallineta ha dit que prou
Ja no vull pondre cap més ou
A fer punyetes aquest sou
Que fa tants anys que m'esclavitza I si em vénen ganes de fer-ne
Em faré venir un restrenyiment
No tindrà cap més ou calent
El que de mi se n'aprofita La gallina ha dit que no
Visca la revolució A canvi d'algun gra de blat
M'heu tret la força de volar
Però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
I no pateixo pel destí
Que un cop lliurada del botxí
No ha d'haver-hi cap perill
Perquè m'entengui amb les veïnes La gallina ha dit que no
Visca la revolució I els galls que amb mi hauran de dormir
Els triaré sans i valents
Que n'estic farta d'insolvents
Que em fan passar nits avurrides Que quedi clar per sempre més
Que jo de bleda no en tinc res
I que, posats a fer, no em ve
D'un segon restrenyiment La gallina ha dit que no
Visca la revolució!
La gallina ha dit que no
Visca la revolució!   (Compositor: Lluís Llach)

Alè

Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.

De tants ahirs que s'esllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia d'infant voraç
aplego en l'equipatge,
però només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.

Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.

I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
d'inútils túniques per al camí que
duu cap a l'essència
on només cal un desig d'amor,
un poble i una barca...

Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant d'amor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos m'ho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me n'aniré amb un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.

Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai t'astéria!
Chiamateli astri!
Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!

Digueu-els-hi estrelles!

(Compositor: Lluís Llach)

Ara més que mai hem de dir “no és això”, va deixar anar Lluís Llach dissabte. Perquè... oi que no era per garantir el català en la llei audiovisual pel que es van posar les urnes l’1-O i es va apallissar la gent a cops de porra? Ni per negociar un nou finançament que se sap que mai compliran. No és això. “Ni paraules de pau amb garrots”, ni “nous barrots sota forma de lleis”, com la dissolució il·legal del Parlament i la destitució del govern de la Generalitat en aplicació del 155; la inhabilitació d’un diputat per ordre del TSJC per no haver retirat uns llaços grocs de la Paeria; l’obertura de judici oral per no respondre a l’extrema dreta en el judici contra l’1-O; la censura de cançons, ni que el president Puigdemont, els consellers Comín, Ponsatí i Puig i les exdiputades Marta Rovira i Anna Gabriel hagin de viure a l’exili; ni més de tres mil encausats. No és això, companys, no és això. Ni tampoc veure com s’ataca l’escola i la llengua i es digui que no es pot fer res. No era això, ni haver d’anar amb el cap cot. I alguns diuen que cal esperar. “I esperem. És l’espera dels que no ens aturarem. Fins que no calgui dir no és això”. Però, per això “potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això”. Com va dir Jordi Carbonell (1924-2016) en el seu cèlebre discurs en la Diada de Sant Boi de 1976: “Encara ens cal lluitar i potser també sofrir, però som aquí per afirmar que s’acosta l’hora de la victòria. Una victòria que no serà el resultat de la violència i de l’hàbil maniobra dels qui són a dalt, sinó de la puixança que ve de baix, de la força incontenible de la nostra consciència i de la nostra voluntat de poble.”

Companys, no és això   No era això, companys, no era això
Pel que varen morir tantes flors
Pel que vàrem plorar tants anhels
Potser cal ser valents altre cop
I dir no, amics meus, no és això No és això, companys, no és això
Ni paraules de pau amb garrots
Ni el comerç que es fa amb els nostres drets
Drets que són, que no fan ni desfan
Nous barrots sota forma de lleis No és això, companys, no és això
Ens diran que ara cal esperar
I esperem, ben segur que esperem
És l'espera dels que no ens aturarem
Fins que no calgui dir: no és això No és això, companys, no és això
Ens diran que ara cal esperar
I esperem, ben segur que esperem
És l'espera dels que no ens aturarem
Fins que no calgui dir: no és això No és això, companys, no és això
Pel que varen morir tantes flors
Pel que vàrem plorar tants anhels
Potser cal ser valents altre cop
I dir no, amics meus, no és això No és això, no, companys, no és això

(Compositor: Lluís Llach)

Un himne per no guanyar

Un himne per no guanyar
Per no vèncer mai fent la guerra
Que malmena tota raó que ens pugui fer lluitar...
Deixa'm doncs cantar
Aquest himne per no guanyar.
Només som si vosaltres sou vida,
Sols tenim si podem compartir-la.
Que de res no ens val
La vida en la mort,
La pau en la por...
Deixeu-me així doncs cantar...
Un himne que sigui un prec
Pels infants que han de perdonar-nos
I salvar-nos. Per les dones que ens han d'infantar
Un futur de pau
Un demà on no calgui guanyar.
No som res si no som amb vosaltres, ...
Que no som si no sou amb nosaltres
Hem d'aprendre l'espai
Difícil i fràgil de l nostre conviure
On puguem tots cantar
Un himne per no guanyar...
Un himne que sigui un cant
On es mesclin totes les llengües
Que ens permeten el so màgic del mot estimar.
Deixa'm doncs cantar
Aquest himne per no guanyar.
Diferents en la pell i en la parla,
Ens feu rics quan no sou com nosaltres.
Ens donem lo divers
Compartim lo distint
I volem l'univers per conviure un destí.
No ens cal ni volem guanyar...
Un himne per no...

(Compositor: Lluís Llach)

Silenci

Si m'heu de fer callar
Que sigui ara,
Ara que puc dir no,
I res teniu per a comprar-me.
Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
El pes de tanta basarda.
Que no em sap cap greu
Dur la boca tancada,
Sou vosaltres qui heu fet
Del silenci paraules.
Que no vull esperar
Que el temps rovelli l'arma,
Que no vull que la por
Tingui més temps per a guanyar-me.
Si m'heu de fet callar
Que sigui ara,
Ara que tinc les mans
Per a canviar de guitarra.

(Compositor: Lluís Llach)

Cant de l'enyor

Ni que només fos
Per veure't la claror dels ulls mirant el mar
Ni que només fos
Per sentir el frec d'una presència
Ni que només fos
Poder-nos dir un altre adéu serenament
Ni que només fos
Pel suau lliscar d'un temps perdut al teu costat
Ni que només fos
Recórrer junts el bell jardí del teu passat
Ni que només fos
Perquè sentissis com t'enyoro
Ni que només fos
Per riure junts la mort
Ni que només fos
Poder-nos dir un altre adéu serenament
Ni que només fos
Perquè sentissis com t'enyoro
Ni que només fos
Per riure junts la mort

(Compositor: Lluís Llach)

Tinc un clavell per a tu

Tinc un clavell per tu
Que m'han dit que tens pena al cor
I tristesa als ulls
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...
Tinc un clavell per tu
Si és que tens el cor malalt d'amor
O el cap malalt de món
O et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix
Au! Vinga, amunt, amunt
Obre els teus ulls i amunt
Puja a la barca amb el teu bagatge
I recorda que la vida és teva
Tinc un clavell per tu
Sé que potser em poso on no puc
Però un somriure teu
Em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...
Tinc un clavell per tu
Apa! Pren-lo, doncs
Per què esperar més
Mira que el temps passa. I tanmateix...
Au! Vinga, amunt, amunt
Obre els teus ulls i amunt
Puja a la barca amb el teu bagatge
I recorda que la vida és teva
Tens un clavell per mi
Que a voltes tinc la pena al cor
I tristesa als ulls
I em sembla tan difícil un poc de llum
Au! Vinga, amunt, amunt
Obre els teus ulls i amunt
Puja a la barca amb el teu bagatge
I recorda que la vida és teva
Au! Vinga, amunt, amunt
Obre els teus ulls i amunt
Puja a la barca amb el teu bagatge
I recorda fer la vida teva
I recorda fer la vida teva

(Compositor: Lluís Llach)

Vida

Potser em deixin les paraules
O potser em deixeu vosaltres
O només els anys em posin
A mercè d'alguna onada
A mercè d'alguna onada
Mentre tot això m'arriba
Que a la força ha d'arribar-me
Potser tingui temps encara de robar-li a la vida
I així omplir el meu bagatge
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades
De vegades veig encara
Els meus ulls d'infant que busquen
Més enllà del glaç del vidre
Un color a la tramuntana
M'han dit les veus assenyades
Que era inútil cansar-me
Però a mi un somni mai no em cansa
I malgrat la meva barba
Sóc infant en la mirada
A vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules
Si em faig vell en les paraules
Per favor tanqueu la porta
I fugiu de l'enyorança
D'una veu que ja s'apaga
Que a mi no m'ha de fer pena
Que a mi no em farà cap pena
I aniré de branca en branca
Per sentir allò que canten
Nous ocells al meu paisatge
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me
Si la mort ve a buscar-me
Té permís per entrar a casa
Però que sàpiga des d'ara
Que mai no podré estimar-la
I si amb ella he d'anar-me'n
I si amb ella he d'anar-me'n
Tot allò que de mi quedi
Siguin cucs o sigui cendra
O un acord del meu paisatge
Vull que cantin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
O potser em deixeu vosaltres
O només els anys em posin
A mercè d'alguna onada
A mercè d'alguna onada
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!

(Composito: Lluís Llach)

El jorn dels miserables

Que poques paraules tinc
I les que us dic són tan gastades
Caldrà buscar nous camins
On no calguin les paraules
Que poca força que tinc;
Tants de cops l’he malmenada
La vull tota per demà
Quan la gesta portí l’alba
Quanta ràbia que tinc
Potser cal ser gos des d’ara;
Quanta ràbia que tinc
I no vull pas oblidar-la
Que poca esperança tinc
I potser caldrà deixar-la
Que no sigui que esperar
Ens allunyi més dels actes
Quanta misèria que tinc
Sota els peus damunt l’espatlla
I la vull guardar amb mi
Fins al jorn dels miserables

(Compositor: Lluís Llach)

I si canto trist interpretada per Balbino Medellin (Catalunya Nord)

I si canto trist

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada els somrís
d’un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l’han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m’estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

(Compositor: Lluís Llach)

Cançó d’amor

Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que he fet tantes cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És potser per això
que me cal dir-ho ara.

Parlaré de les lleis
que fan del nostre cos
tan grollera mentida,
que potser caldrà dir
que les lleis han confós
plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó,
potser tu, potser jo.

I parlaré d’aquells
per als qui el cos és presó
de passions condemnades,
i en un llit clandestí,
quan per fi ve la nit,
amagats s’amanyaguen.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.

L’amor és el plaer
gratuït i sincer
d’un joc ple de frisances,
un poema de pells
on el sexe és l’accent
d’un senzill llenguatge.
No sé si tinc raó,
potser tu, potser jo.

Si avui parlo d’amor
és per dir-vos, potser
sense força ni traça,
que faré mil cançons
amagant veritats
sota un joc de paraules.
És només per això
que me cal dir-ho ara.

(Compositor: Lluís Llach)

Venim del Nord, venim del Sud interpretada per Muriel Perpigna (Catalunya Nord)

Venim del Nord, venim del Sud

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

(Compositor: Lluís Llach)

Que tinguem sort

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.

Si em dius « et vull »,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

(Compositor: Lluís Llach)

Abril 74 interpretada per Muriel Perpigna (Catalunya Nord)

Abril 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n’he fet soldat.

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

(Compositor: Lluís Llach)

L'Estaca interpretada per Llamp te Frigui (Catalunya Nord)

L'Estava interpretada per Balbino Medellin (Catalunya Nord)

L’estaca

L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida.
Torna’m a dir el teu cant:

L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l’emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

(Compositor: Lluís Llach)

Corrandes d'exili interpretada per Llamp te Frigui (Catalunya Nord)

Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
Lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
De pell bruna i aire greu
(Com una Mare de Déu
Que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
Que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
M'ajec i beso la terra
I l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida condormida;
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
I demà més lluny potser,
No em moriré d'enyorança
Ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra,
Quatre pins un bosc espès,
Cinc quarteres massa terra.
Com el Vallés no hi ha res.
Que els pins cenyeixin la cala,
L'ermita dalt del pujol;
I a la plana un tenderol
Que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
Una recança infinita,
I una pàtria tan petita
Que la somio completa.

(Compositor: Lluís Llach)