Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord amb l’horitzó de tenir un territori plenament bilingüe

La publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.

Aquest llibre blanc és la continuació lògica d’un procés començat el 2021 amb la primera edició del Llibre blanc de Catalunya Nord, que agrupava 55 municipis, i que va ser reforçat el 2022 amb una segona edició que aplegava 115 ajuntaments dels 198 municipis catalans del departament. Aquells dos documents abordaven la política cultural catalana en general i proposaven 55 mesures que les municipalitats podien implementar en favor de la llengua, la cultura, el patrimoni i la cooperació transfronterera. El Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord del 2025 és també la continuació del moviment institucional generat per les mocions a favor del reconeixement oficial del català a la Unió Europea i de la demanda al Govern francès perquè hi doni suport, mocions redactades pels Angelets de la Terra i aprovades per nombrosos ajuntaments de la Catalunya del Nord. Amb aquesta nova publicació, els Angelets aprofundeixen en un àmbit fonamental i, fins ara, poc estructurat: la transmissió escolar del català, una peça clau per assegurar la vitalitat i el futur de la llengua al nostre territori.

Un diagnòstic alarmant: una oferta educativa insuficient i desfasada

El punt de partida d’aquest llibre blanc és un diagnòstic clar i documentat: l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord no respon a les demandes de la població ni s’ajusta als estàndards de desenvolupament observats en altres regions de França amb llengües pròpies. Aquest retard és especialment evident quan es compara amb situacions com la del País Basc o la de Còrsega, on les polítiques lingüístiques han avançat notablement gràcies a una aposta decidida pel model bilingüe.

Segons les dades del Consell Acadèmic de les Llengües Regionals per al curs 2024-2025:

·   Només el 6 % dels alumnes del departament segueixen un itinerari bilingüe o immersiu.
·   Menys de l’1 % dels estudiants de batxillerat mantenen un ensenyament bilingüe.
·   No hi ha cap institut amb línia immersiva, després que el projecte de centre immersiu a Perpinyà fos bloquejat per la municipalitat.

Aquestes xifres posen la Catalunya del Nord a la cua del país en matèria d’ensenyament de llengües regionals. En canvi, al País Basc, més de la meitat de l’alumnat segueix un ensenyament bilingüe o immersiu, gràcies a una estructura consolidada i un consens institucional ampli. A Còrsega, el Pla Lingua 2020-2030 té com a objectiu la generalització progressiva del bilingüisme dins del sistema públic i ja han multiplicat el nombre de seccions bilingües en pocs anys.

El contrast és flagrant: mentre territoris amb llengües pròpies han pres decisions polítiques estructurals i han dotat els centres educatius dels recursos necessaris, la Catalunya del Nord continua depenent d’iniciatives fragmentades i d’una voluntat institucional insuficient.

Un desfasament injustificable davant d’una demanda popular elevada

Un dels punts centrals del Llibre blanc és la constatació que el problema no és la falta de suport social. Ja l’any 2015, una enquesta mostrava que el 76 % de la població dels Pirineus Orientals es declarava favorable a l’ensenyament sistemàtic del català a l’escola. Aquesta tendència no ha disminuït: les famílies continuen desitjant un ensenyament bilingüe que ofereixi als seus fills competències lingüístiques adaptades a un territori naturalment bilingüe i a un espai econòmic transfronterer en què el català obre portes.

La contradicció entre demanda i oferta és, doncs, profunda: mentre la població reclama més català a l’escola, l’administració educativa manté un sistema que limita de manera dràstica l’accés a un aprenentatge de qualitat. El resultat és que moltes famílies es veuen obligades a desplaçar-se a altres municipis o, fins i tot, a inscriure els fills en escoles immersives privades amb un ús social i escolar més intens del català, com les escoles La Bressola. Aquest fenomen, que genera desigualtats d’accés, evidencia l’absència d’un model públic estructurat.

Els fonaments legals existeixen: només cal voluntat política

El Llibre blanc destaca que el marc jurídic francès no impedeix el desenvolupament de l’ensenyament bilingüe. Al contrari:

·   La Llei Molac (2021) garanteix el dret dels alumnes a aprendre una llengua regional.[i]
·   La circular de 2017 defineix el model de paritat horària per a les seccions bilingües. A França, una circular és un document administratiu emès pel Ministeri d’Educació Nacional que té com a funció donar instruccions sobre com s’han d’aplicar les lleis i els reglaments dins dels centres educatius.
·   La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, encara que França l’hagi ratificat parcialment, reconeix la necessitat de protegir i promoure aquestes llengües.

El problema no és, per tant, legal, sinó de decisions administratives i polítiques. Els territoris que han avançat ho han fet a través de compromisos forts entre col·lectivitats territorials, departaments, regions i acadèmies. La Catalunya del Nord necessita aquest mateix tipus de coordinació i de voluntat conjunta.

L’objectiu: un territori bilingüe l’any 2040

El Llibre blanc proposa un horitzó ambiciós, però assumible: fer de la Catalunya del Nord un territori plenament bilingüe d’aquí al 2040. Aquest objectiu es basa en tres pilars principals:

1. Generalització de les seccions bilingües a totes les escoles
Es tracta que, en un termini raonable, tots els municipis del departament disposin d’almenys una línia bilingüe pública amb paritat horària. El model, provat a Bretanya, Occitània, Còrsega i el País Basc, ha demostrat ser pedagògicament sòlid i socialment integrador.

2. Continuïtat educativa fins al batxillerat
Molts alumnes que comencen el bilingüisme a infantil no poden continuar-lo al col·legi o al liceu per manca d’oferta. El Llibre blanc reclama una continuïtat real fins al final de la secundària, condició indispensable per formar ciutadans realment bilingües.

3. Creació de centres o línies immersives
Allà on la demanda sigui majoritària, es proposa la creació de línies immersives públiques, especialment en zones urbanes amb població diversa. Aquest model ha generat resultats acadèmics excel·lents en altres territoris.

El paper essencial dels ajuntaments

Angelets de la Terra insisteix que els municipis tenen un paper decisiu, ja que són ells qui sol·liciten l’obertura de seccions bilingües. El Llibre blanc aclareix un punt sovint desconegut: una línia bilingüe no genera cap cost directe per al municipi, ja que:

·   els mestres són proporcionats i remunerats per l’Educació Nacional,
·   el material pedagògic bàsic també hi està inclòs, i
·   el funcionament ordinari de l’escola no canvia.

A més, quan una escola del municipi no ofereix un programa bilingüe i les famílies escolaritzen els fills en un poble veí que sí que en té, el municipi sense oferta es veu obligat a pagar el forfet escolar.[ii] Des d’una perspectiva econòmica, pedagògica i territorial, l’obertura d’una secció bilingüe és, doncs, una decisió beneficiosa.

El Llibre blanc ofereix als ajuntaments:

·   el procediment administratiu complet per demanar una línia bilingüe,
·   models de cartes,recomanacions de comunicació amb les famílies, i
·   informació estadística per reforçar la demanda.

Aquest document arriba després de la moció presentada al juny del 2025 per al reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea, aprovada per gairebé la meitat dels municipis del departament. El compromís lingüístic municipal, per tant, s’inscriu en una dinàmica més àmplia.

Els beneficis del bilingüisme: una aposta pel futur

El Llibre blanc recull nombrosos estudis que demostren els avantatges del bilingüisme en múltiples àmbits.

1. Beneficis cognitius
Els nens bilingües desenvolupen millor:
·   l’atenció selectiva,
·   la memòria de treball,
·   la flexibilitat cognitiva, i
·   la capacitat de resolució de problemes.
Aquests beneficis no són específics del català, sinó del bilingüisme en general.

2. Beneficis culturals i socials
El bilingüisme enforteix el sentit d’arrelament al territori i alhora facilita la integració de les famílies nouvingudes, que descobreixen una llengua i una cultura locals obertes i inclusives.

3. Beneficis econòmics
La Catalunya del Nord es troba al centre d’un espai econòmic transfronterer dinàmic: Girona, Figueres i Barcelona són nodes d’activitat importants. El català és un avantatge professional concret en sectors com el comerç, el turisme, el transport, la recerca mèdica, la cultura o les empreses tecnològiques.

Una eina de treball per a càrrecs electes, famílies i centres educatius

El Llibre blanc no és només un diagnòstic, és sobretot un instrument pràctic destinat a tots els actors implicats. Inclou:

·   una guia pas a pas per obrir una secció bilingüe,
·   un repàs dels texts legals vigents,
·   una síntesi de la recerca pedagògica sobre el bilingüisme,
·   dades detallades per municipis,
·   recomanacions sobre com presentar el projecte a les famílies, i
·   una explicació clara del funcionament de la paritat horària.

Aquest caràcter pràctic és una de les raons per les quals el document ha estat àmpliament elogiat pels càrrecs electes del departament.

El català: una llengua europea a defensar

El Llibre blanc situa el context nord-català en una perspectiva europea. El català és la llengua oficial en diversos territoris (o bé n’és l’única o bé ho és juntament amb altres llengües) i forma part de la diversitat lingüística reconeguda per Europa. El seu ensenyament a la Catalunya del Nord contribueix a:

·   reforçar la cohesió cultural entre les dues bandes dels Pirineus,
·   conservar un patrimoni europeu, i
·   facilitar la cooperació econòmica transfronterera.

Promoure l’ensenyament del català a França és, en certa manera, contribuir a la pluralitat cultural d’Europa.

Una oportunitat històrica per transformar el futur de la llengua catalana a la Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord es troba davant una oportunitat excepcional per avançar cap a un model educatiu modern, bilingüe i inclusiu. El Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord ofereix les eines necessàries per transformar un diagnòstic preocupant en una acció col·lectiva. La clau del futur de la llengua catalana no és només institucional o administrativa: és educativa.

L’ambició d’arribar al 2040 amb un territori plenament bilingüe és perfectament realista si hi ha voluntat política, implicació municipal i mobilització de la comunitat educativa. El Llibre blanc mostra que aquest camí és possible, necessari i urgent. Hem de formar professorat i demanar als directors dels centres escolars que situïn el català al centre del projecte educatiu. Fins ara, la llengua ha estat sovint relegada a un paper secundari; és hora de convertir-la en un element estructural de l’ensenyament i del territori.

Ramon Faura
President d’Angelets de la Terra

Ausiàs Vera
Professor de català en l’ensenyament públic bilingüe a la Catalunya del Nord

[i] Vegeu aquest apunt de l’RLD blog.

[ii] El forfet escolar és l’import que cada ajuntament ha de transferir a un altre municipi o a un centre privat per finançar l’escolarització d’un infant que resideix al seu territori.