Descripció
La particularitat dels nostres rètols de carrers és que els seus noms en català no corresponen de cap manera als noms dels carrers en francès. No va ser fins a finals dels anys 70 que finalment es van donar noms oficials als carrers d'un poble antic. mil anys! Malauradament, es van triar els noms dels arbres. Caldrà esperar a l'any 2001 perquè comenci un treball de memòria dels Llauronencs més antics per trobar les denominacions catalanes. Després de dos anys d'investigació i entrevistes, els carrers del poble estan equipats amb plaques ceràmiques amb l'escut de Llauró i els seus noms en català, que permeten resseguir la història commemorativa del poble.
Amb la desaparició de la indústria surera i la marxa inevitable dels ancians, certes tradicions han decaigut. Vam haver d'esperar a principis dels anys 2000 per veure per primera vegada la celebració de Sant Jordi amb escriptors convidats, l'organització del Tio de Nadal i la iniciació al català a l'escola amb l'APLEC. A més, s'han programat colles castelleres.
En temps dels tapers, el dia de l'11 de novembre, festa del poble i festa nacional es "celebrava amb la brillantor necessària pel municipi". Va ser només l'any 2015, després de més de vint anys d'absència, que una cobla va venir a fer ballar els Llauronencs a la plaça del plàtan. Va seguir un intent de lliçó de sardanes però sense èxit.
El municipi ofereix una barbacoa amb motiu dels Focs de Sant Joan. Continua la tradicional preparació i repartiment del ram de Sant Joan.
L'any 2016, el municipi va instal·lar el cartell "Pays Catalans" a l'entrada de la població. La bandera de sang i or oneja a la façana de l'ajuntament, al costat de la placa "Ajuntament" ofert pel SIOCCAT.
Alain BÉZIAN, alcalde/batlle
Sylvie MARTIN, regidora