Generalitzem l’ensenyament del català a la Catalunya Nord a través de les línies bilingües

Malgrat la davallada del nombre de catalanoparlants, la Catalunya Nord continua reivindicant la seva identitat catalana, i les iniciatives per recuperar-la plenament es multipliquen. En aquest article, n'enumeraré algunes i exposaré la meva anàlisi: totes aquestes iniciatives són imprescindibles, però salvaguardar la nostra identitat passa, inevitablement, per la generalització de l'ensenyament del català.

Només en les darreres setmanes, s’han posat en marxa iniciatives variades i originals a favor del renaixement de la llengua catalana a la Catalunya Nord. El detonant d’aquest article ha estat l’obertura d’una “Supérette Catalane” a Nefiac, plena de banderes catalanes —inclosa l’estelada—, però sense cap rastre de la llengua catalana. Però també, l'obertura d'un sector bilingüe a Tologes, a l'inici del curs.

Tot i les generacions sacrificades i humiliades, la carnisseria de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial després de la revolta dels vinyaters de 1907, el “Parlez propre et parlez français” o el “Il est interdit de parler catalan et de cracher par terre”, que il·lustren la repressió lingüística soferta pels nostres avantpassats...

Tot i això, la consciència lo que és ser català està evolucionant. Cada cop més habitants se senten catalans i comprenen la importància de recuperar la llengua. Aquest moviment va més enllà del catalanisme militant i de les crides paternalistes a parlar català. És un moviment popular, com el que es viu a Còrsega, a Bretanya o al País Basc.

Veiem com apareixen iniciatives independents, que no demanen permís a ningú i que ens donen esperança. Com el jove del Vallespir que fa vídeos vídeos de divulgació de biologia i que s’ha proposat fer vídeos a les xarxes socials per aprendre el català i poder viatjar per tota Catalunya i Andorra utilitzant la llengua comuna. O com el participant, també del Vallespir, que va ballar una dansa tradicional catalana i va reivindicar l’orgull de ser català, en el programa televisiu Koh-Lanta.

Hi ha també ajuntaments que han votat una moció proposada pels Angelets de la Terra a favor del reconeixement oficial del català per part de la Unió Europea i que multipliquen les accions culturals en català, tant per als habitants com per als turistes que venen a buscar aquesta autenticitat.

És hora d’entendre que la presència de la llengua catalana en la restauració, en el comerç, en la senyalització i en els esdeveniments és una eina potent per al turisme i l’economia local. Els turistes que ens visiten tot l’any són, majoritàriament, catalans del sud. No és normal que encara avui, per exemple, el festival Visa pour l’Image no ofereixi prou fullets en català. O que es digui “Pan con tomate” en lloc de “Pa amb tomàquet” i « Joues de cochon » enlloc de « Galtes de porc » als menús. Un menú bilingüe català-francès hauria de ser la norma.

Sabem per què tenim un nivell de català tan baix. Però avui tenim eines per revertir la situació: traductors automàtics potents, suport de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, i sobretot, un marc legal més favorable que abans amb la llei Molac. El suport de l’Acadèmia Francesa a la literatura “regional” en les escoles és una prova d’aquest canvi.

La solució que tenim al nostre abast per dinamitzar l'ús del català, dins d'un marc legal recolzat per l'Estat francès, segueix sent l'ensenyament bilingüe català-francès, des de l'escola bressol. Estem molt enrere dels bascos, corsos, bretons o fins i tot occitans. Però el potencial és enorme a les petites ciutats de menys de 5.000 habitants.

Per això, demano als electes municipals d’aquestes municipis que impulsen la cultura catalana i, de vegades, acullen escoles com La Bressola, que vagin més enllà i promoguin l’ensenyament bilingüe. No representa cap cost addicional per al municipi i és una manera real de garantir l’accés a l’aprenentatge del català per a tothom qui ho vulgui, mantenint els seus fills a l'ensenyament públic.

Les Angelets de la Terra han elaborat un complet manual on s'expliquen els passos a seguir per crear línies bilingües i els avantatges de fer-ho, per tal de donar suport als ajuntaments que ho vulguin fer.