Els alcaldes de Catalunya Nord defensen el català davant dels tribunals : "Que enviïn els gendarmes!"

«La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català, amb una traducció posterior al francès», argumenta el Tribunal.

Cal recordar que el passat mes d'abril, el Tribunal Administratiu de Montpeller va jutjar els ajuntaments d'Elna, Els Banys, Sant Andreu de Sureda, Portvendres i Tarerac per haver inclòs en el reglament intern del consistori l'ús del català als plens municipals.

La sentència del tribunal de Montpeller obre la porta implícitament a parlar primer en francès i després traduir-ho al català als plens dels ajuntaments de Catalunya Nord. Aquesta opció només la considera el batlle de Portvendres, Grégory Marty, que ja ha anunciat que farà una nova modificació del reglament intern i esperarà a veure què fa el Prefecte. Grégory Marty diu que tot i que no parla català creu que se n'ha de permetre l'ús als plens: "És bo per la nostra nació, la nostra cultura i el patrimoni nacional", ha assegurat.

En altres municipis, per contra, s'optarà directament per desobeir la prohibició de parlar català. "Que enviïn els gendarmes", ha reptat el batlle de Tarerac, Jean-Louis Salies. L'alcaldessa dels Banys, Maria Costa, ha explicat que mentre la sentència no sigui ferma no l'acataran: "Continuarem parlant català".

L'advocat defensor de l'Ajuntament d'Elna, Mateu Pons-Serradell, va recordar a la relatora que quan es va promulgar l'article 2 de la Constitució francesa es va precisar explícitament que aquest article «no anava pas en contra de les llengües regionals».

A més, la defensa de l'Ajuntament de Sant Andreu de Sureda va esmentar que l'Ordonança de Villers-Cotterêts(*) va ser pres abans que Catalunya Nord fou integrada a França i, per tant, dubta del seu emprament per a justificar el retoc del reglament intern. D'altra banda, va recordar que els catalans varen esdevenir francesos per dret de conquesta, que han acceptat el francès com a llengua, però que continuen sent profundament catalans i que l'ús de la seva llengua forma part dels seus drets.

(*)L'Ordonança (o, impròpiament, l' edicte) de Villers-Cotterêts fou edicte dictat a aquesta vila vora Soissons, a l'actualment departament d'Aisne (Picardia), el 15 d'agost del 1539 pel rei Francesc I de França i en el qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibia l'ús en els escrits judicials i a l'administració de qualsevol llengua que no fos el vulgare françois.