Descripció
En els darrers anys la tradició del tió de Nadal ha tornat a néixer a la Catalunya Nord. Destaquem la motivació del professorat d'infantil i primària per perpetuar-los amb l'assistència dels ponents d'Aplec (Associació per a l'Ensenyament del Català).
Un petit tió ha arribat a l'escola. Aquest any encara, després de baixar de la seva muntanya, un "petit tió" va trucar a la porta de la nostra escola i vam estar encantats de rebre'l amb paraules de benvinguda, en català és clar ! I sí, perquè aquest petit personatge només entén el català!
Sort que des de principis d'any, hi ha la Maryse per iniciar-nos en la llengua de la nostra terra, i així va ser com ens vam presentar al nostre petit tió. Aleshores es va instaurar una relació de confiança entre nosaltres ! "Tinc fred", ens va dir, el vam entendre i de seguida el vam protegir del fred amb una manta. "Tinc fam", va continuar, i sort que ja sabíem amb què alimentar-lo : pells de poma, pells de pera, pells de taronja…, pa. "Tinc set", va afegir, i de seguida li vam portar un porró ple d'aigua. Llàstima, aquest petit personatge espera la nit per menjar i beure, ens hauria agradat tan veure-ho ! Però, consolem-nos, dia a dia veurem com el nostre "petit tió" es farà cada vegada més gran, i llavors arribarà aquell famós dia "Caga tió" on li picarem a sobre amb bastons mentre cantarem la seva cançó "Tió, tió, caga torró d'avellana i de pinyó, si torró no vols cagar, su'l te vindrem a picar !": llavors li aixecarem la manta i "quantes llaminadures !"
