Descripció

La primera edició de Gouel Ai’ta! va tenir lloc el dissabte 14 d'abril de 2007 a Tonkedeg. Per a tots els participants va ser un bonic dia de trobades, ric en intercanvis. El col·lectiu Ai'ta! va néixer a Trégor el 2005 amb l'objectiu de treballar en l'ús del bretó a la vida pública, mitjançant el foment de la senyalització bilingüe.
Gouel Ai'ta! va començar al matí per als membres d’Ai'ta! de les diferents seccions (Bro-Dreger, Roazhon, Kerne-Izel, Naoned) i futures seccions (Bro-Gwened) per reflexionar sobre l’organització i el futur d’aquesta dinàmica.
Durant tota la tarda es va celebrar un debat obert a tothom amb les delegacions estrangeres presents: Cymdeithas de Gal·les, Hartèra d'Occitània i ANGELETS DE LA TERRA de la Catalunya Nord. Les associacions presents es van presentar davant d’una audiència de més de seixanta persones, per després explicar-les per presentacions la situació de cadascun dels idiomes representats. Els participants van xerrar i debatre sobre el tema de la defensa de les llengües minoritàries avui.
A les 18h, els periodistes havien estat convidats a una roda de premsa, durant la qual s’han resumit els debats de la tarda. En aquesta ocasió, es va llegir una “declaració conjunta” (vegeu més avall) co-signada per les quatre associacions presents: Cymdeithas, Angelets de la Terra, Hartèra, Ai’ta !.
Per acabar Gouel Ai’ta!, El festival fest noz va reunir 12 grups i parelles de cantants i sonadors, principalment de Trégor, però també d’altres llocs com Eeun i els Groove Boys. I divertit fins ben entrada la nit a una concorreguda sala de festes!

Declaració conjunta:
“Nosaltres, gal·les, catalans, occitans, bretons, ens reunim avui a Tonkedeg per intercanviar les nostres experiències com a parlants de llengües minoritàries (excepte el català, parlat per 11 milions de persones), però sobretot com a defensors d’aquestes dir idiomes. De fet, i això malgrat la diversitat de situacions, totes les nostres llengües tenen en comú que són minoritzades, dominades i retirades de l’espai públic a favor de l’anglès, el francès o el castellà. El descens del seu ús social és tal que tres des de la Unesco han classificat des del 2002 com a llengües en perill d'extinció.
Tanmateix, tant per a nosaltres com per a totes les persones vinculades a una veritable diversitat cultural, això és lluny de ser inevitable. Aquesta minorització de les nostres llengües, que es tradueix en el seu declivi actual, és d’origen polític. França, com la Gran Bretanya fins fa poques dècades, no podia i encara no pot concebre res més que com una entitat culturalment uniforme, negant les especificitats i cegues a la diversitat lingüística real del seu territori. Tanmateix, no pot romandre indefinidament al marge del gran moviment mundial a favor del respecte de la diversitat lingüística i cultural i ignorar els textos i les recomanacions dels organismes internacionals.
El desenvolupament del sistema polític britànic sembla instructiu al respecte. Els avenços realitzats a Gal·les durant les darreres dècades en la reapropiació de la llengua, en els camps de l'educació i els mitjans de comunicació, així com a l'espai públic, mostren els resultats molt positius de la seva formalització de facto i de la seva presa. a compte d’autoritats gal·les amb àmplia autonomia. És per això que creiem que les llengües minoritàries de l’Estat francès no es poden revitalitzar i desenvolupar sense una formalització essencial. Demanem, doncs, al futur president francès que ratifiqui la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, un pas essencial per a la supervivència de les nostres llengües."
Cymdeithas yr Iaith (Cymru) Hartèra (Occitània) Angelets de la Terra (Catalunya Nord) Ai’ta! (Breizh)