Descripció

Concert en homenatge a l'artista pintor Ramon Faura-Llavari amb cançons de Joan Pau Giné interpretades per Julio Leone i Joan Ortiz, divendres 6 de desembre, de 21.00 a 22.30 h, a les Col·leccions de Sant Cebrià (carrer Emile Zola). Ambient íntim, guitarres i cançons en francès i català. Entrada gratuïta amb reserva prèvia al 04 68 21 06 96.

Joan Pau Giné i Ramon Faura-Llavari comparteixen una profunditat artística i humana que transcendeix les seves disciplines respectives. Aquestes dues figures de la cultura catalana convergeixen per la seva autenticitat, el seu rebuig de les convencions i el seu talent per expressar l’essència de l’ésser humà. A través de la pintura i la cançó, exploren els turments, la senzillesa, la melancolia, la vida i la mort, oferint una mirada profunda sobre la nostra condició.

Ramon apreciava els textos i la personalitat de Joan Pau Giné, una afinitat que sorgia de valors compartits, amb la llibertat i la catalanitat com a emblemes. Per aquesta raó, les Col·leccions de Sant Cebrià i l’ajuntament de Sant Cebrià us proposen aquest concert íntim i acollidor.

El 26 de novembre de 2022, durant el funeral de Ramon Faura-Llavari a Lloret de Mar, el poble de la seva infància on va voler ser enterrat al cementiri vell, juntament amb tots els lloretencs, després d’una cerimònia a l’església, vam cobrir el seu taüt amb una estelada i vam reproduir una gravació d’Els Segadors i de La marinada de Joan Pau Giné.

L’any 2013, vaig imaginar i coordinar l’homenatge dels Països Catalans a Giné. Avui, són Joan Ortiz i Julio Leone, juntament amb un centenar d’altres artistes, qui han participat en aquest homenatge, interpretant algunes peces de Giné per retre tribut a Faura, envoltats d’algunes de les seves obres.

Joan Pau Giné, poeta i cantautor, va deixar empremta a la Catalunya Nord amb el seu llenguatge acolorit, el seu humor i la seva poesia. Cantava amb autenticitat les alegries i les mancances de la vida. Faura, per la seva banda, expressava aquesta mateixa profunditat a través de les seves pintures acolorides, el seu art subtil i el seu rebuig d’acatar els dictats del mercat. Tots dos estaven arrelats a la seva cultura, però oberts a influències universals, cosa que els feia accessibles i, alhora, celebrava la seva singularitat.

Giné i Faura compartien un rebuig comú a les convencions. Giné refusava el rigor i la rigidesa de la llengua normativa en els seus textos, fent servir la lleugeresa per abordar temes profunds. Per la seva part, Faura evitava les mundanitats del món de l’art. Quan intentaven encasellar-lo com un pintor que havia d’entretenir la galeria, ell recordava que només els quadres estaven en venda, no el pintor. Venia les seves pintures a preus modestos a carnissers, arquitectes, estudiants, farmacèutics, etc. La llibertat d’esperit apropava Ramon i Joan Pau: un a les seves cançons, l’altre a les seves teles.

Ramon transformava escenes senzilles, com una partida d’escacs, en obres vibrants, deixant que les emocions i les pinzellades parlessin en lloc d’oferir explicacions sobre el seu art. Volia que cadascú tingués la seva pròpia percepció i que una pintura s’hauria de valdre per si mateixa. A les seves cançons, Joan Pau immortalitzava els detalls de la vida quotidiana amb una tendresa a vegades tenyida de melancolia, com a la seva cançó Fulles de tardor, on ens descriu una bugadera. Aquest sentit agut dels detalls i de les emocions universals apropava Giné a l’univers pictòric de Faura.

Els textos de Giné, plens de veritat, ironia i amor per la cultura catalana, trobaven ressò en la sensibilitat de Faura. Giné representava una filosofia de vida que Faura compartia: viure plenament, celebrar la bellesa de l’instant i no prendre’s mai massa seriosament.

Tot i que els seus mitjans d’expressió diferien, Giné i Faura compartien una missió comuna: tocar els cors, despertar consciències i honorar el seu llegat català mentre es mantenien profundament universals. Ramon Faura-Llavari, el seu fill Ramon i la seva esposa sempre han sentit, en l’obra de Giné, un eco de la seva pròpia manera de veure les coses: ser fidels a nosaltres mateixos mentre aportem la nostra petita contribució al món.